Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró explora els orígens de les pràctiques cooperatives

Missatge d'error

  • Notice: Undefined variable: node a _easy_social_widget_twitter_markup() (línia 156 de /home/cooperadri/www/sites/all/modules/easy_social/includes/easy_social.widgets.inc).
  • Notice: Undefined index: name a variable_get_value() (línia 239 de /home/cooperadri/www/sites/all/modules/variable/variable.module).

Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró explora els orígens de les pràctiques cooperatives

11 de Març de 2019
Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró acull a partir del 15 de març “Catalunya, terra cooperativa”, una exposició que explora els orígens de les pràctiques cooperatives i presenta el cooperativisme i l’economia social com a eines per la generació d’alternatives a la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat

Can Marfà Gènere de Punt del Museu de Mataró acull a partir del 15 de març “Catalunya, terra cooperativa”, una exposició que explora els orígens de les pràctiques cooperatives i presenta el cooperativisme i l’economia social com a eines per la generació d’alternatives a la societat actual, superant la visió del cooperativisme com una pràctica obsoleta del passat.

“Catalunya, terra cooperativa”, que es podrà visitar fins al 23 de juny, s’organitza en el marc del programa commemoratiu del centenari de la cooperativa Cristalleries de Mataró, coneguda popularment com el Forn del Vidre.

La mostra, comissariada per l’historiador i antropòleg Marc Dalmau, és fruit d’un treball col·lectiu en el qual han participat diverses cooperatives i persones vinculades al cooperativisme. Exposa diferents peces i elements de col·lectius de treballadors auto-organitzats que permeten filar la història d’un moviment que va començar amb el sorgiment de múltiples formes associatives dins de la classe treballadora per tal de defensar-se de les dures condicions de vida que imposava el règim fabril.

“Catalunya, terra cooperativa” és una exposició itinerant organitzada pel Museu d’Història de Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Roca i Galès, que a Mataró amplia els continguts relatius a la història del cooperativisme a la ciutat i en concret de dues de les cooperatives més destacades del passat mataroní, com són la cooperativa Cristalleries de Mataró i la cooperativa La Obrera Mataronense, de la qual encara es conserva la nau de blanqueig construïda per Antoni Gaudí a finals del segle XIX. L’exposició també fa referència a la Unió de Cooperadors de Mataró i al seu paper cabdal en l’enriquiment del teixit cooperatiu de la ciutat durant dècades.

En el marc de l’exposició s’organitzaran dues activitats complementàries. Per un cantó es projectarà el documental “Peiró 42” amb un debat posterior al voltant de la figura de Joan Peiró i del cooperativisme i sindicalisme. I per l’altre s’oferirà la taula rodona “Passat, present i futur del cooperativisme”, en la qual intervindrà el comissari de l’exposició, historiadors i persones que treballen en el desenvolupament del cooperativisme i l’economia social de Mataró.

El rerefons històric

Al llarg de la seva història, Catalunya ha estat un territori fèrtil per a les pràctiques d’autogestió i de cooperació social. Durant els dos últims segles milers de famílies treballadores, al camp i al mar, als pobles i a les ciutats, van afrontar la carestia quotidiana mitjançant l’autoorganització popular, la solidaritat i el suport mutu. Terra de cooperatives, sindicats, mútues, escoles i ateneus, el territori i la seva gent van crear una institucionalitat obrera rica i plural, que va catalitzar la resolució material col·lectiva de necessitats, en tots els ordres de la vida. Aquestes formes d’autoorganització s’actualitzen sota el paraigua de l’Economia Social i Solidària, que beu directament d’aquella tradició per tal de construir nous horitzons comunitaris i populars. Són unes pràctiques socials centenàries que, lluny d’esgotar-se, encaren el demà indagant fórmules organitzatives per transformar i transitar cap a una societat més equitativa i amb més justícia social i ecològica.

Compartir